dilluns, 15 de juny de 2015

Descobrint el Penedès el 1889 (VI): excursió de Torrelles a Sant Magí de Brufaganya

Amb aquesta excursió tanquem la temporada en la qual hem anat seguint la crònica de Josep Castellanos, que l'agost de 1889 va destinar les seves vacances a la descoberta del Penedès.

L'excursió d'avui, del 19 d'agost, és radicalment diferent de tota la resta, tant per la seva magnitud (més de vuit hores de camí entre l'anada i la tornada), com per una ruta que el porta més enllà del Penedès, per arribar al santuari de Sant Magí de Brufaganya, al municipi de Pontils, ja a la Conca de Barberà, després de passar per Pontons i la Llacuna.

No repetirem aquí els detalls d'un relat que paga la pena llegir sobre l'original. Sí que destacarem alguns punts que no deixen de cridar l'atenció en aquesta crònica. El primer és el fet que tot i que la motivació de l'expedició és la celebració de l'aplec de Sant Magí, l'únic comentari que s'hi refereix, més enllà de la descripció de les capelles, gruta i santuari, sigui el fet que hi assisteixin més de tres mil persones. 


Contràriament, la descripció de l'itinerari, que fa parcialment dalt d'un ruc però amb resultats no gaire convincents, resulta molt més detallista pel que fa a l'orografia, al traçat del camí, la presència de fonts... o referències com la ruïna de la pesca a la riera de Pontons per culpa de la pràctica de la pesca amb dinamita. Certament no presenta una població que sembli massa inclinada a apreciar de la natura.

Sí que ho fa, en canvi, quan parla dels boscos i, en especial, la referència a la roureda de la vall on és el santuari, on esmenta exemplars amb tres i quatre metres de circumferència. Potser un xic exagerat, però en tot cas testimoni d'uns boscos antics, avui ja ben difícils, sinó impossibles, de trobar a casa nostra i dels que encara en podem veure alguns vestigis en aquest indret.

Com ja hem dit, la descripció del santuari, la capella, etc., és detallada, com la del camí seguit, al llarg del qual fa esment dels camps, boscos fonts, cases i masies, dibuixant una distribució del poblament que evidencia com molts indrets avui deshabitats o que veiem com aïllats, eren ben bé a peu de camí quan les carreteres i el cotxe encara no havien redibuixat el mapa dels nostres desplaçaments. Ho reforça el comentari que fa en relació al seu desplaçament del dia següent des de Torrelles a Vilafranca amb la tartana d'en Baldo: 14 km. en poc més d'una hora.

Sant Magí de Brufaganya és un indret que despertava l'atracció en poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Igualada o Cervera, on encara es manté la tradició d'anar a buscar l'aigua de les fonts del santuari per dur-la i fer-la entrar solemnement a la població i repartir-la entre els veïns.

A la tornada de Sant Magí al nostre excursionista li restaven encara alguns dies de vacances. De ben segur que la sortida el va deixar ben cansat ja que ens diu que els dies 21 i 22 els va dedicar al repòs absolut. Al tercer dia emprèn camí des de Moja a l'Arboç, on no esmenta un dels monument emblemàtics actuals del municipi (la Giralda) ja que és una obra posterior, completada el 1908. Per cloure l'expedició farà amb una darrera excursió pels entorns de Moja i Vilafranca.