La proposta d'avui ens
porta cap a una direcció ja coneguda, Torrelletes, que vam visitar
de passada al fer la ruta de la Ràpita a Castellet i el pantà de
Foix, el mes de novembre. En aquella ocasió vam traspassar aquest
petit nucli tot venint de la plana, mentre que avui serà la nostra
destinació i provinents de la muntanya. Això fa que el nostre
itinerari d'avui tingui un perfil força diferent ja que mentre
aquell corria en bona part pel peu de la serra, pel costat de la
depressió del Penedès, avui en enfilem per la carena que la separa
del mar.
Desplaçament: Camí per
fer a peu. Es pot fer també en bicicleta però entre el Puig de
l'Àliga i la plana sota la Casa Alta cal seguir la pista i no el
sender.
Distància: 9,25 Km
Altitud mínima: 169 m
Altitud màxima: 440 m
Desnivell acumulat: 284 m
Temps del recorregut: 2 h
i 20 minuts
Dificultat: baixa
Mapa de l'itinerari
Mostra Del castell d'Olèrdola a Torrelletes en un mapa més gran
Perfil de l'itinerari
Descripció de l'itinerari
Iniciarem la nostra
caminada davant les muralles d'Olèrdola, que si bé s'assenyala com
a castell, correspon pròpiament al que va ser en època medieval la
ciutat d'Olèrdola, salvant les distàncies amb el que avui entenem
com a tal.
Agafarem el camí cap el
Pla dels Albats, seguint les indicacions del GR92.3. Al Pla dels
Albats podem veure les restes de les tombes antropomorfes excavades a
la roca, no exclusivament infantils, però també vestigis de sitges,
els murs de la que segurament era l'església de Santa Maria i
d'altres construccions, en aquest cas corresponents a cases.
Efectivament, el poblament no es limitava a l'interior del recite
murat, presidit per l'església de Sant Miquel i el castell, sinó
que s'estenia per tot el vessant d'aquest costat, avui ple de bosc.
Una informació detallada sobre el lloc es pot consultar a la pàgina
específica del Museu d'Arqueologia de Catalunya
del que forma part el jaciment.
El turó és ocupat des
del segle VIII aC, ho va ser després en època ibèrica i romana i
va assolir el seu màxim d'ocupació en època medieval, fins a la
seva decadència al segle XII. Com veurem en el nostre recorregut, el
valor de l'emplaçament és plenament justificat ja que no solament
presenta unes condicions naturals idònies per a la defensa donat el
seu encastellament, solament accessible pel costat tancat amb la
muralla, sinó que se situa sobre el camí i la visió cap a la plana
penedesenca, però també sobre tot el Garraf i fins al mar i
dominant la vall que ocupa la població de Canyelles i acull el pas
de la riera del mateix nom.
Des de la carena, després
de passar per alguns dels carrers de la urbanització de Daltmar i
camí del punt més alt de la nostra sortida (el Puig de l'Àliga),
veurem nombroses urbanitzacions amb noms que si més no en alguns
casos podem considerar peculiars per a la toponímia autòctona:
Califòrnia, Can Roca, Cogullada, la Selva de les Meravelles, les
Amèriques, les Palmeres, Muntanya del Mar, Nou Canyelles i
Vora-Sitges. Aquestes urbanitzacions han engrandit el municipi de
Canyelles, documentat des de finals del segle X i que conserva les
restes del seu castell a tocar de l'església parroquial. Les
edificacions que envolten la torre circular són però de construcció
moderna.
Un cop passat el Puig de l'Àliga el camí comença la seva baixada, en general força practicable. Solament el tram que baixa fins el Fondo de la Bovera, davant de la Casa Alta, cal prendre'l amb prudència pel pendent i per la presència de pedra solta.
Un cop a baix el camí
fins a Torrelletes no presenta cap dificultat. Si tenim ganes
d'allargar la caminada podem pujar fins a les restes de la Casa Alta,
un mas de notables dimensions avui en runes, que s'assenta a l'extrem
oest sobre les restes del que sembla una torre de planta circular,
potser d'origen medieval, tot i que no n'hem trobat cap referència
ni bibliogràfica ni documental.
Abans de l'arribada a
Torrelletes tindrem ocasió de resseguir un tram de camí sobre la
roca que conserva unes roderes molt notables.