dimarts, 18 de novembre del 2014

"Excursió a Vilafranca y encontorns" (II)

Completarem avui la crònica de l'excursió duta a terme els dies 12, 13 i 14 d'abril de 1879 pels membres de l'Associació Catalana d'Excursions i que apareix en el butlletí de l'entitat sota el títol d'Excursió col·lectiva a Vilafranca y encontorns.

Vam cloure la primera part després de la visita al castell-convent de Penyafort, on donaven referència del fet que el aleshores propietari, Puig i Llagostera, havia tingut com a convidat a la casa al poeta i dramaturg José Zorrilla, el qual havia estat redactant allà part de la seva obra Ecos de las montañas, pel que sembla per encàrrec de l'editorial Montaner i Simón.

Completada la visita a Penyafort, els nostres excursionistes prenen camí cap a l'església parroquial de Santa Margarida i els Monjos que, en aquest cas, era encara l'església romànica que avui podem veure entre les estructures del cementiri. L'església parroquial actual és obra posterior a la data de la visita que comentem.


Els protagonistes de l'excursió hi van fer cap coincidint amb els moments previs a la missa i van ser atesos pel rector de la parròquia. Seguim les seves paraules, respectant l'ortografia original de l'època:

      “Agradívol assumpto per un tendre quadro de costums s' oferia al peu de l' iglesia á l'hora en que 'ls feligresos anavan á complir ab lo Sant precepte. Aquesta circunstancia nos privá d'examinar com desitjavam l'interior del temple, que segons noticias, per altra part poch te de notable. Lo senyor rector, ab tot y l'esser l'hora molt precisa, va rebrens ab tota consideració, probantnos l'interés que á tothom inspira la idea en bonhora concebuda de las societats excursionistas.
      Baix molts conceptes es notable l'arch de ferradura que dona accés al porxo de la iglesia, quina porta románica, inconscienment ha sigut pintada deixant perdre sota las capas del mal escayent color, los preciosos detalls de sos capítells y bordons.”


Des de Santa Margarida l'excursió va continuar cap a la capella de Penafel, obra romànica documentada des de 1131. Després de la referència a l'obra de l'edifici, la crònica es concentra en la descripció de l'interior:

“En lo altar major se dona veneració á una imatje de la Verge, recoberta ab impropia roba, essent de planyer, puig pertany á la bona epoca del goticisme. En la iglesia son de notar 2 bonichs retaules del sigle XV.”

La visita va seguir després cap a Moja, d'on esmenten la “torre dels moros” i l'absis i alguns altres elements de l'església romànica de Sant Jaume, o de Sant Cugat en la seva advocació original.

La crònica de l'excursió ens posa al corrent que la pluja va impedir de completar l'itinerari previst per aquell dia, de manera que van fer cap novament a Vilafranca, on aprofiten per fer diverses visites: a l'ajuntament, on va ser rebuts per l'alcalde, que els mostra diversos elements del patrimoni municipal, com el Llibre verd, o les porres dels massers, datades el 1692; la capella de Sant Joan; el convent de Sant Francesc, en ús com a hospital, i on ens donen referència de la visita a la capella i als sepulcres existents, al claustre i al conjunt de làpides funeràries que conserva...

L'endemà al matí, dia 14, reprenen l'excursió per visitar el conjunt d'Olèrdola, on no havien pogut anar el dia anterior a causa de la pluja. Prèviament, diu la crònica, “...passarem á visitar á nostre delegat Sr. Alvarez, que 'ns mostrá algunas de las anotacions que té escritas pera il·lustració de la Historia catalana. Anarem després en companyía dels predits Srs. Alvarez y Batet, á casa de D. Félix Sallent, notable dibuixant que 'ns mostrá sas ben acabadas obras y que, ab entussiasme admeté la delegació de nostra Societat.”

La visita a Olèrdola mostra ben clarament l'esperit amb el qual es portaven a terme les excursions. Veiem com es descriu a l'acta publicada:

      “A dos quarts de deu los espedicionaris ab unió del Sr. Batet y més tart del Sr. Clascar que vingué á trobarnos, emprenguérem lo camí envers lo turó de Sant Miquel d'Erdol, ahont poden admirarse los preuats restes de l' antiga Olerdula. Llarch fora descriure las impressions qu' enfront d'aquellas murallas, al estudiar aquells sepulcres, al visitar las sitxas y 'ls restes de construcció en las cavas, fantasiaren nostra pensa ab lo variat y armoniós conjunt que s' oferia á nostra vista.

      Després de mirar detingudament l' ángul muralla que creyém céltich y midirlo, resultant 5'05 metros de front, y 5'46 metres per la part lateral, lo estany obert á la roca que resulta 10'27 metres de llargaria, 6'40 metres d' amplaria, y 3'20 de fons, de fixarnos en l'arch de ferradura indicat en la sagristia de la iglesia, y d' examinar ab tota l' atenció possible lo demés qu' en aquells Ilochs se conserva de notable, tornarem á Vilafranca arrivanth i euvers las cinch de la tarde. Sobrantnos encara 'l temps passarern á visitar la iglesia parroquial de Santa María, constantment acompanyats per los delegats de l'Associació, que fins á marxar lo carril no 'ns deixaren. L' obra actual del temple que 's remonta al sigle XIV; essent de doldre la desrrucció ó mellor dit la profanació que convertí en un adefessi incalificable la fatxada del edifici. La porta lateral, del ordre bisantí ha sigut respectada y es bastant notable. En l' interior son de notar las cadiras del chor, ahont s' hi poden admirar delicats detalls. Nos feren fixar especialment en la restauració del temple, empresa en 1870, Y que ja avuy perrnet elogiar lo altar major y l'ábside lliure de restauracions inconscients que altres épocas li imposaren.”


Encara abans de tornar cap a Barcelona, visiten el Centre Agrícola del Penedès, on els mostren diversos exemplars de fòssils, plantes i minerals, que haurien de formar part del futur museu.

Del tipus d'excursionisme que impulsava l'entitat excursionista en dóna constància el paràgraf final de la crònica:

“... podém contar com á resultats de la escursió los següents travalls:
Lo Sr. Arabía, un croquis del arch arrunat de la iglesia d' Olerdula. Lo Sr. Fiter, una vista de la casa Penyafort, un boceto al oli del ábside de l'antiga iglesia de Moja, dos bocetos al oli dels murs de Olerdula y diferentas apuntacions dels meteixos y de Santa Margarida y Monjas. Lo Sr. Arnet, recu ll de plantas y fóssils. Lo Sr. Canibell una vista de la casa Penyafort, una apuntació del portal bisantí de Santa Margarida, un cróquis de l'antiga iglesia de Moja, detalls de la iglesia de Sant Joan en ViIafranca, apuntacions per a la indumentaria, treras d' un retaule de Sant Francesch (Vilafranca). Ademés se tragueren calchs d'una pedra simbólica en los Monjos; calchs de Ias porras de plata que conserva desde 'l segle XVII lo municipi de Vilafranca, de 2 lápidas en los claustres y dels sepulcres del presbiteri 'en Sant Francesch.”