dissabte, 14 de març del 2015

Descobrint el Penedès el 1889 (III): excursió a Olèrdola i Penafel

L'activitat excursionista de Josep Castellanos el 14 d'agost de 1889 es va intensificar en relació als dies anteriors ja que en un sol dia visitarà Olèrdola i l'ermita de Penafel, sortint en les dues ocasions des de Moja.

Aquest pla d'excursions el porta a matinar i enceta la primera sortida a les 6 del matí. Fins ara les referències a altres persones dins el relat havia estat inexistent, però en aquest cas sabem que fa la caminada a Olèrdola acompanyat "per un simpátich aragonés que reflexava en son carácter l'energia de sa terra", segons la descripció que en fa.

La descripció de la visita a Olèrdola és en general poc detallada, si bé es fixa en els principals elements: la muralla "formada d'enormes pedras»; la cisterna, que descriu com «una gran bassa oberta en la roca, á la que's baixa per uns grahons practicats també en la roca"; "certas concavitats que per llur forma, simetría y dimensions, no deixan lo menor dubte de que fóren monuments fúnebres. Oferéixen á la vista las formas de la figura humana amortallada. Alguna d'aquestas sepulturas está tapada ab sa llosa encara, presentant la particularitat d'estar totas orientadas d'Orient á Ponent", referint-se a les tombes antropomorfes excavades a la roca; l'església, de la que diu que "sa construcció es bárbara", i dins d'aquesta el portal que qualifica de "moresch" per la forma de ferradura de l'arc. Finalment fa esment del cementiri modern, que era enganxat als murs de l'església, i al fet que tot el mobiliari litúrgic de l'església, i fins i tot les campanes, han estat traslladades a la nova església parroquial "de la Plana Rodona".

Cal destacar que la identificació que fa de l'autoria de les diferents construccions és errònia, ja que en cap cas Olèrdola no és l'antiga "ciutat fenicia Carthago Vetus", com afirma, ni tampoc les tombes antropomorfes són ibèriques, sinó obra romana la muralla i altmedievals les tombes. Cal tenir en compte, però, que en aquelles dates els coneixements de la nostra història antiga i medieval eren encara molt precaris i més propers a una interpretació fabulada que no pas documentada en la recerca.

Des d'Olèrdola el nostre excursionista ascendeix fins el puig de l'Àliga, seguint un camí que hi porta i que avui és ben senyalitzat i podem agafar a tocar del Pla dels albats. És una ascensió recomanable que confirma, en aquest cas, la veracitat de les afirmacions pel que fa a la bellesa de les vistes.

Després de la tornada a Moja, seguint un recorregut que detalla el text, a la tarda emprèn la visita a l'ermita de Penafel, al terme de Santa Margarida i els Monjos, de la qual no dóna, de fet, cap detall més enllà de la curiosa referència segons la qual la imatge que s'hi venera "inspira molta devoció en tota la encontrada. 'S creu en aquestos pobles que la Verge de Montserrat tenía dúas germanas: la Mare de Deu de Foix y la de Penyafel, y... efectivament, no ténen lo menor grau de parentiu." La sortida des de Moja la fa passant per un camp "conegut per l'Alsinaret, dit aixís per haverhi existit un temps un hermós alzinar, del que 'n queda alguna alzina encara."

Tanca la crònica amb la referència a la font propera a l'ermita i als boscos de pins "que oferéixen contrast ab lo resto del paissatje, tot ermots y monótonas vinyas.", segons la seva descripció.

A les pàgines que reproduïm es pot llegir el text complet d'aquest dues excursions.