Conscient de la dimensió de la sortida, Josep Castellanos emprèn el camí des de Moja a un quart de sis del matí, acompanyat d'un amic que li fa de guia: Mansió Mitjans.
Al llarg del text que descriu l'expedició ofereix detalls del recorregut i del temps esmerçat en cada tram. Ens descriu també un Penedès que no es mostra eixut, sinó frondós, com el camí que pel torrent de Cal Xeret (erròniament Castellanos escriu Can Fabet) els portarà fins a la Múnia. El descriu com a "...cubert d'exuberant vegetació, molt ample, y fondo, humit, ab aygua estancada formant gorchs en miolts llochs." Envoltat d'àlbers i pollancres.
De camí cap el Castellví de la Marca passen per la Múnia (Almúnia, escriu en el text), on s'aturen al cafè de la plaça. D'aquí seguiren cap a l'església romànica de Castellví, on van seguir la missa, i iniciaren la pujada al castell pel corriol que s'hi enfila pel dret. Un camí que no tenien massa clar, com es deprèn del relat. Un cop dalt de la muntanya fa una detallada descripció de la vista que ofereix el lloc, alhora que ens proporciona algun detall de l'estat del castell, on destaca el fet que la torre circular, si bé esberlada de dalt a baix, encara era sencera.
De la tornada destaca la referència a la celebració de la festa major de la Múnia i la nova aturada al cafè de la plaça, del qual ara ens dóna el nom: Can Japet Curt. En aquesta aturada no van menjar gaire ja que, com diu, havien esmorzat feia poc dalt el castell. Com a curiositat, esmenta que entre les provisions portava "...extracte de carn Liebig". Aquest concentrat de carn havia estat inventat a alemanya el 1840 pel baró Justus von Liebig i va començar a difondre's de manera generalitzada a partir de 1865. Finalment, a un quart de cinc de la tarda van berenar als Monjos, agafant forces per arribar ja fins a Moja al final de la tarda.
La visita del dia següent a Santa Margarida i els Monjos, en companyia de l'aragonès amb el que va compartir la sortida a Olèrdola, tindrà un caràcter molt més relaxat. La descripció que fa del lloc no té un caràcter molt detallat, més enllà de l'esment d'algun indret i fet destacats: la referència a les violentes rierades del Foix; al molí fariner antic i al nou, mogut a vapor; l'esment de l'església antiga de Santa Margarida i al "monastir de Dominichs" (el castell- convent de Penyafort), que no va visitar.
